La disputa entre el Comitè de Salvació Pública i el
grup extremista liderat per Hébert, va concloure amb l'execució d'aquest i el
seus principals acòlits el 24 de març de 1794. Dues setmanes després,
Robespierre va emprendre accions contra els seguidors de Danton, que havien
començat a sol·licitar la pau i la fi del regnat del Terror. Georges Jacques
Danton i els seus principals coreligionaris van ser decapitats el 6 d'abril.
Robespierre va perdre el suport de molts membres
importants del grup dels jacobins especialment d'aquells que temien per les
seves pròpies vides a causa d'aquestes represàlies massives contra els
partidaris de les dues parts . Les victòries dels exèrcits francesos, entre les
quals cal destacar la batalla de Fleurus (Bèlgica) del 26 de juny, que va
facilitar la reconquesta dels Països Baixos austríacs, incrementar la confiança
del poble en el triomf final. Per aquest motiu, va començar a estendre el
rebuig a les mesures de seguretat imposades per Robespierre. El descontentament
general amb el líder del Comitè de Salvació Pública es va transformar en una
autèntica conspiració. Robespierre, Saint-Just, Couthon i 98 dels seus
seguidors van ser capturats el 27 de juliol de 1794 (el 9 de termidor de l'any
III segons el calendari republicà) i decapitats l'endemà. Es considera que el 9
de termidor fou el dia en què es va posar fi a la República de la Virtut.
La Convenció Nacional va estar controlada fins a
finals de 1794 pel 'grup termidorià' que va derrotar a Robespierre i va posar
fi al Regnat del Terror. Es van clausurar els clubs jacobins de tota França,
van ser abolits els tribunals revolucionaris i revocats diversos decrets de
caràcter extremista, inclòs aquell pel qual l'Estat fixava els salaris i preus
dels productes. Després que la Convenció tornés a estar dominada pels
girondins, el conservadorisme termidorià es va transformar en un fort moviment
reaccionari. Durant la primavera de 1795, es van produir a París diversos
tumults, en què el poble reclamava aliments, i manifestacions de protesta que
es van estendre a altres llocs de França. Aquestes rebel·lions van ser
sufocades i es van adoptar severes represàlies contra els jacobins i sans
culottes que els van protagonitzar.
La moral dels exèrcits francesos romandre inalterable
davant els esdeveniments ocorreguts a l'interior. Durant l'hivern de 1794-1795,
les forces franceses dirigides pel general Charles Pichegru van envair els
Països Baixos austríacs, van ocupar les Províncies Unides instituint la
República Bátava i van vèncer a les tropes aliades del Rin Aquesta successió de
derrotes provoca la desintegració de la coalició antifrancesa. Prússia i
diversos estats alemanys van signar la pau amb el govern francès en el Tractat
de Basilea el 5 abril 1795, Espanya també es va retirar de la guerra el 22 de
juliol, de manera que les úniques nacions que seguien en lluita amb França eren
Gran Bretanya, Sardenya i Àustria. No obstant això, no es va produir cap canvi
en els fronts bèl·lics durant gairebé un any. La següent fase d'aquest conflicte
es va iniciar amb les Guerres Napoleòniques.
Napoleó
va ser un governant que es va concentrar en ell mateix i en que tingués més
autoritat de la que ningú hagués tingut mai. La seva capacitat de treball era
magnífica i tenia molta memòria per els detalls, i a sobre, molta capacitat per
prendre decisions. 
Les victòries
obtenies per els exèrcits francesos en les guerres de coalició, i les millores introduïdes
per el Consolat, van donar a Napoleó un extraordinari poder que el portaria al
seu nomenament com a cònsol vitalici, amb facultat de designar al seu successor
y, posteriorment, a emperador dels francesos en 1804
