El Imperi Francès en 1811

Napoleó va ser un governant que es va concentrar en ell mateix i en que tingués més autoritat de la que ningú hagués tingut mai. La seva capacitat de treball era magnífica i tenia molta memòria per els detalls, i a sobre, molta capacitat per prendre decisions.

Les victòries obtenies per els exèrcits francesos en les guerres de coalició, i les millores introduïdes per el Consolat, van donar a Napoleó un extraordinari poder que el portaria al seu nomenament com a cònsol vitalici, amb facultat de designar al seu successor y, posteriorment, a emperador dels francesos en 1804