Convenció Termidoriana 1799-1814

La disputa entre el Comitè de Salvació Pública i el grup extremista liderat per Hébert, va concloure amb l'execució d'aquest i el seus  principals acòlits el 24 de març de 1794. Dues setmanes després, Robespierre va emprendre accions contra els seguidors de Danton, que havien començat a sol·licitar la pau i la fi del regnat del Terror. Georges Jacques Danton i els seus principals coreligionaris van ser decapitats el 6 d'abril.

Robespierre va perdre el suport de molts membres importants del grup dels jacobins especialment d'aquells que temien per les seves pròpies vides a causa d'aquestes represàlies massives contra els partidaris de les dues parts . Les victòries dels exèrcits francesos, entre les quals cal destacar la batalla de Fleurus (Bèlgica) del 26 de juny, que va facilitar la reconquesta dels Països Baixos austríacs, incrementar la confiança del poble en el triomf final. Per aquest motiu, va començar a estendre el rebuig a les mesures de seguretat imposades per Robespierre. El descontentament general amb el líder del Comitè de Salvació Pública es va transformar en una autèntica conspiració. Robespierre, Saint-Just, Couthon i 98 dels seus seguidors van ser capturats el 27 de juliol de 1794 (el 9 de termidor de l'any III segons el calendari republicà) i decapitats l'endemà. Es considera que el 9 de termidor fou el dia en què es va posar fi a la República de la Virtut.

La Convenció Nacional va estar controlada fins a finals de 1794 pel 'grup termidorià' que va derrotar a Robespierre i va posar fi al Regnat del Terror. Es van clausurar els clubs jacobins de tota França, van ser abolits els tribunals revolucionaris i revocats diversos decrets de caràcter extremista, inclòs aquell pel qual l'Estat fixava els salaris i preus dels productes. Després que la Convenció tornés a estar dominada pels girondins, el conservadorisme termidorià es va transformar en un fort moviment reaccionari. Durant la primavera de 1795, es van produir a París diversos tumults, en què el poble reclamava aliments, i manifestacions de protesta que es van estendre a altres llocs de França. Aquestes rebel·lions van ser sufocades i es van adoptar severes represàlies contra els jacobins i sans culottes que els van protagonitzar.

La moral dels exèrcits francesos romandre inalterable davant els esdeveniments ocorreguts a l'interior. Durant l'hivern de 1794-1795, les forces franceses dirigides pel general Charles Pichegru van envair els Països Baixos austríacs, van ocupar les Províncies Unides instituint la República Bátava i van vèncer a les tropes aliades del Rin Aquesta successió de derrotes provoca la desintegració de la coalició antifrancesa. Prússia i diversos estats alemanys van signar la pau amb el govern francès en el Tractat de Basilea el 5 abril 1795, Espanya també es va retirar de la guerra el 22 de juliol, de manera que les úniques nacions que seguien en lluita amb França eren Gran Bretanya, Sardenya i Àustria. No obstant això, no es va produir cap canvi en els fronts bèl·lics durant gairebé un any. La següent fase d'aquest conflicte es va iniciar amb les Guerres Napoleòniques.