Comerç.
Els escassos excedents agrícoles, el baix nivell d'especialització i un sistema de transport insuficient donaven com a resultat un limitat desenvolupament del comerç interior. Els intercanvis es feien a les fires, i el comerç interior només assolia un nivell local o comarcal. No hi havia un mercat nacional vertebrat, requisit bàsic per al naixement d'una indústria moderna. El comerç internacional quedava reduït a productes exòtics i sumptuaris i a les espècies.
A la societat de l'Antic Règim, la indústria i el comerç tenien una forta dependència de l'agricultura. A un bon any agrícola corresponia un bon any per a la indústria i el comerç. En canvi, un mal any agrícola també ho era per als altres dos, ja que aleshores els camperols, que eren la majoria de la població, no gaudien del suficient poder adquisitiu per poder comprar els productes manufacturats.
A partir del segle XVI el comerç colonial va esdevenir un factor d'estímul per a les economies europees. Proporcionava matèries primes per a les indústries, permetia vendre objectes manufacturats i donava grans beneficis als empresaris que s'hi dedicaven. Els alts beneficis obtinguts amb el comerç colonial van permetre un gran moviment del capital i la seva acumulació, que va acabar afavorint la posterior Revolució Industrial.
Per poder vendre la producció massiva que caracteritza la indústria moderna va caldre ampliar els mercats locals i comarcals de l'Antic Règim i consolidar un mercat molt més ampli i homogeni. Es van haver d'anul·lar les traves que hi havia per tal de poder crear un mercat nacional, imprescindible per a portar a terme la Revolució Industrial. També es va fer necessària l'existència d'un mercat internacional, primer proporcionat per les colònies, i, ja a finals del segle XIX, per l'imperialisme.
Els escassos excedents agrícoles, el baix nivell d'especialització i un sistema de transport insuficient donaven com a resultat un limitat desenvolupament del comerç interior. Els intercanvis es feien a les fires, i el comerç interior només assolia un nivell local o comarcal. No hi havia un mercat nacional vertebrat, requisit bàsic per al naixement d'una indústria moderna. El comerç internacional quedava reduït a productes exòtics i sumptuaris i a les espècies.
A la societat de l'Antic Règim, la indústria i el comerç tenien una forta dependència de l'agricultura. A un bon any agrícola corresponia un bon any per a la indústria i el comerç. En canvi, un mal any agrícola també ho era per als altres dos, ja que aleshores els camperols, que eren la majoria de la població, no gaudien del suficient poder adquisitiu per poder comprar els productes manufacturats.
A partir del segle XVI el comerç colonial va esdevenir un factor d'estímul per a les economies europees. Proporcionava matèries primes per a les indústries, permetia vendre objectes manufacturats i donava grans beneficis als empresaris que s'hi dedicaven. Els alts beneficis obtinguts amb el comerç colonial van permetre un gran moviment del capital i la seva acumulació, que va acabar afavorint la posterior Revolució Industrial.
Per poder vendre la producció massiva que caracteritza la indústria moderna va caldre ampliar els mercats locals i comarcals de l'Antic Règim i consolidar un mercat molt més ampli i homogeni. Es van haver d'anul·lar les traves que hi havia per tal de poder crear un mercat nacional, imprescindible per a portar a terme la Revolució Industrial. També es va fer necessària l'existència d'un mercat internacional, primer proporcionat per les colònies, i, ja a finals del segle XIX, per l'imperialisme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario