Transformació de les estructures Antic Règim: Transports

Transports.
Abans del segle XIX, la xarxa de comunicacions era força pobra i els mitjans de transport molt rudimentaris.
A finals del segle XVIII el transport terrestre era lent, insegur i no podia transportar grans quantitats. Estava basat en carruatges, carros, tartanes, diligències. La velocitat que podien assolir era molt baixa, ja que els més ràpids i lleugers només arribaven a fer 15/20 km per hora. En conseqüència els desplaçaments eren llargs i costosos. Els mals camins feien augmentar la seva lentitud. A més, calia afegir-hi la inseguretat que proporcionaven pels bandits i atracadors de camins..
El segon gran mitjà de transport era la navegació marítima i fluvial. La primera feia servir la força del vent com a únic mitjà de tracció i la capacitat dels vaixells era força baixa (inferior a 100 t). La navegació era lenta: es trigava dos mesos, en condicions favorables, per anar d'Anglaterra als Estats Units. La inseguretat també era alta, motivada per les inclemències del temps (tempestes, bonança, etc.) i la pirateria, abundant en aquells segles. Molts vaixells no arribaven al seu destí o eren saquejats durant el trajecte.
La navegació fluvial constituïa el mitjà de transport més fàcil i pràctic, però, per dur-la a terme, es necessitaven unes bones condicions hidrogràfiques, de les quals no tots els països en gaudien, com, per exemple, era el cas d'Espanya.
No va ser fins a la segona meitat del segle XIX en què es va millorar el transport marítim, amb la construcció de vaixells de ferro, del motor a vapor i de les millores en les tècniques de navegació.
El transport terrestre també va millorar  gràcies a la construcció de nous camins,  ponts, postes, etc., que el faran més ràpid i segur. Però, sens dubte, la gran millora va ser la construcció del ferrocarril. Els ferrocarrils a vapor es van convertir ràpidament en l'eix vertebrador del mercat interior, perquè va permetre augmentar molt la rapidesa i la capacitat dels transports.