Demografia.
La demografia de l'Antic Règim es caracteritza per l'alta natalitat i l'alta mortalitat, el que dóna lloc a un creixement vegetatiu. Una altra característica és l'existència de crisis demogràfiques periòdiques que obstaculitzen el creixement de la població.
L'alta mortalitat venia donada per les epidèmies, les guerres i els períodes de fam, que donaven com a resultat una mortalitat catastròfica. Hi ajudaven la subalimentació, la manca d'higiene i l'endarreriment de la medicina. La mortalitat infantil era molt elevada (20-30 % dels nens que naixien vius). La meitat dels nens morien abans de fer 15 anys. Com a conseqüència d'això, l'esperança de vida era molt baixa (28 anys; la mitjana dels adults oscil·lava al voltant dels 45 anys). En canvi, la natalitat era molt alta. Cada dona tenia una mitjana de cinc fills.
D'aquest model demogràfic anomenat règim demogràfic antic es passa al règim demogràfic modern, ja a finals del segle XVIII i a principis del XIX. En el règim demogràfic modern la natalitat i la mortalitat baixen. Com a conseqüència d'aquest fet, especialment de la baixa de la mortalitat, la població augmenta molt i es dispara.
El factor més important és la baixa de la mortalitat, sobretot la infantil. Aquesta disminució serà deguda a les millores en higiene, en medicina i a una millor alimentació. Els efectes de les epidèmies i de les guerres baixen notablement, al mateix temps que disminueix el nombre d'aquestes catàstrofes. La desaparició de les fams que periòdicament assolaven Europa va ser un factor decisiu en aquest aspecte. Com que hi havia més aliments i l'alimentació era més variada i rica, la població es va fer més resistent a les malalties, i les epidèmies i les pestes van anar retrocedint progressivament.
El gran augment de la població va afavorir la industrialització en dos sentits: va proporcionar mà d'obra abundant per a la indústria i va fer créixer el nombre de compradors de productes agrícoles i industrials.
La demografia de l'Antic Règim es caracteritza per l'alta natalitat i l'alta mortalitat, el que dóna lloc a un creixement vegetatiu. Una altra característica és l'existència de crisis demogràfiques periòdiques que obstaculitzen el creixement de la població.
L'alta mortalitat venia donada per les epidèmies, les guerres i els períodes de fam, que donaven com a resultat una mortalitat catastròfica. Hi ajudaven la subalimentació, la manca d'higiene i l'endarreriment de la medicina. La mortalitat infantil era molt elevada (20-30 % dels nens que naixien vius). La meitat dels nens morien abans de fer 15 anys. Com a conseqüència d'això, l'esperança de vida era molt baixa (28 anys; la mitjana dels adults oscil·lava al voltant dels 45 anys). En canvi, la natalitat era molt alta. Cada dona tenia una mitjana de cinc fills.
D'aquest model demogràfic anomenat règim demogràfic antic es passa al règim demogràfic modern, ja a finals del segle XVIII i a principis del XIX. En el règim demogràfic modern la natalitat i la mortalitat baixen. Com a conseqüència d'aquest fet, especialment de la baixa de la mortalitat, la població augmenta molt i es dispara.
El factor més important és la baixa de la mortalitat, sobretot la infantil. Aquesta disminució serà deguda a les millores en higiene, en medicina i a una millor alimentació. Els efectes de les epidèmies i de les guerres baixen notablement, al mateix temps que disminueix el nombre d'aquestes catàstrofes. La desaparició de les fams que periòdicament assolaven Europa va ser un factor decisiu en aquest aspecte. Com que hi havia més aliments i l'alimentació era més variada i rica, la població es va fer més resistent a les malalties, i les epidèmies i les pestes van anar retrocedint progressivament.
El gran augment de la població va afavorir la industrialització en dos sentits: va proporcionar mà d'obra abundant per a la indústria i va fer créixer el nombre de compradors de productes agrícoles i industrials.
No hay comentarios:
Publicar un comentario