Transformació de les estructures Antic Règim: Societat

Societat.

La característica bàsica de la societat de l'Antic Règim és la seva organització com a societat estamental. Era una organització molt rígida, amb poques possibilitats de canvi d'un grup social a un altre.
La divisió de la societat estamental prové de l'època del feudalisme i va donar lloc a dos grups clarament diferenciats: els privilegiats i els no privilegiats. El grup dels privilegiats, compost per la noblesa i el clergat, gaudia de tots els privilegis i de molts pocs deures. Eren privilegis seus: no pagar impostos, reservar-se certs càrrecs dins l'Estat i l'exèrcit, tenir diferents lleis i tribunals, gaudir dels privilegis feudals, etc.
La noblesa era un grup social tancat i s'hi pertanyia per naixement, a excepció de les persones ennoblides pel Rei gràcies als seus serveis a la Corona. Es pot distingir entre una alta i una baixa noblesa. L'alta noblesa es caracteritza perquè als seus privilegis calia afegir-hi una posició econòmica dominant dins la societat. La baixa noblesa, en canvi, tenia els mateixos privilegis, però un poder econòmic dèbil i, fins i tot, nul.
El clergat es diferenciava de la noblesa en què estava obert a totes les classes socials. Tenia els mateixos privilegis que la noblesa: judicials, fiscals, de prestigi i feudals. També s'hi han de distingir dos subgrups: l'alt clero, d'extracció nobiliària (era costum que el segon fill d'una família noble prengués els hàbits religiosos), que es pot assimilar amb poder a l'alta noblesa; i el baix clero, d'extracció popular, que vivia en les mateixes condicions de vida que els camperols.
El tercer grup, els no privilegiats, estava format pel poble pla. Conegut pel Tercer Estat (el nom vindria de les Corts medievals, com a membres del Tercer Braç), era un conglomerat de gent molt diversa, uns rics i la majoria molt pobres, i no tenia cap privilegi i sí moltes obligacions. Representava més d'un 90 % de la població. S'ha de tenir present que, depenent de les circumstàncies, del moment i del país, la noblesa representaria entre un 2 o 3 % de la població; el clergat entre un 2 i un 5 % ; per tant resultaria un 90-95 % per a l'anomenat Tercer Estat.
El Tercer Estat el formaven grups molt diversos. Es podria fer aquesta classificació:
a) el camperolat, normalment sense terres, fortament explotat pel sistema senyorial; representava un 80-85 % de la població;
b) la burgesia, grup acomodat de les classes urbanes, format per banquers, comerciants, industrials, artesans, professionals liberals, etc.;

c) les classes populars urbanes, compostes per oficials, aprenents, assalariats, criats, etc.;

d) els marginats, gent sense ofici ni benefici, que vivien de la caritat i de la pilleria (mendicants, delinqüents, vagabunds, etc.).

La burgesia constituïa la classe dominant dins el Tercer Estat, i era el grup econòmicament més dinàmic de tota la societat, ja que en els darrers segles, i sobretot al llarg del segle XVIII, la seva riquesa havia augmentat notòriament. Dins del conjunt de la burgesia es pot diferenciar la burgesia rendista (que vivia de les rendes de les seves propietats o del seu capital), la financera (banquers i cobradors d'impostos), la manufacturera o industrial (dedicada a les seves manufactures i tallers) i, finalment, la petita burgesia, que comprenia artesans, comerciants i professions liberals.

La burgesia va ser la que va promoure els canvis d'aquesta societat. La seva lluita per arribar a assolir el poder polític (l’econòmic ja el tenia; i el social el van augmentar quan van tenir el poder polític), va durar tot el segle XIX i comprèn el període conegut com el de les revolucions burgeses.