Indústria.
S'ha de parlar d'artesania. Les característiques bàsiques de l'artesania són: ús de màquines manuals o de tracció animal, poca producció, caràcter local. A les ciutats els artesans treballaven agrupats en gremis. Els sistema de producció gremial es caracteritzava per una reglamentació estricta que definia, entre altres coses, com s'havia de produir, en quines quantitats i els preus de la producció.
Ja en el segle XVII, a Anglaterra, es va crear el sistema a domicili, que intentava escapar del control dels gremis: s'assentava a les zones rurals on l'empresari portava la feina i la matèria prima als camperols per a què tinguessin una altra font d'ingressos; després el comerciant s'encarregava de comercialitzar els productes als mercats urbans i n'obtenia importants beneficis, que li van permetre, en alguns casos, reunir el "capital inicial" (que va servir per a la creació de les primeres indústries "modernes"). El sistema a domicili es va estendre per tota l'Europa occidental.
El següent pas va ser la creació de la manufactura, que consistia en reunir en un mateix edifici totes les feines que requeria un treball fet amb màquines artesanals. També va ser a Anglaterra i als Països Baixos on es va establir per primera vegada.
Però els canvis més importants no es van produir fins al segle XVIII a Anglaterra i als Països Baixos, amb la Revolució Industrial, i no es van estendre per tota Europa fins al segle XIX.
L'aplicació del vapor a la indústria (gràcies a la màquina de vapor, patentada per J. Watt el 1768) va facilitar l'augment de la producció i va abaratir els costos. La mecanització del procés productiu va transformar les formes de treball. El taller artesanal va ser substituït per la fàbrica. El maquinisme va comportar molt aviat el deteriorament de les condicions de treball dels obrers i, en principi, en va deixar molts sense feina. És per això que a les primeres dècades del segle XIX es van produir molts avalots obrers que protestaven contra la introducció de màquines i la generalització del sistema fabril (ludisme, moviment obrer).
S'ha de parlar d'artesania. Les característiques bàsiques de l'artesania són: ús de màquines manuals o de tracció animal, poca producció, caràcter local. A les ciutats els artesans treballaven agrupats en gremis. Els sistema de producció gremial es caracteritzava per una reglamentació estricta que definia, entre altres coses, com s'havia de produir, en quines quantitats i els preus de la producció.
Ja en el segle XVII, a Anglaterra, es va crear el sistema a domicili, que intentava escapar del control dels gremis: s'assentava a les zones rurals on l'empresari portava la feina i la matèria prima als camperols per a què tinguessin una altra font d'ingressos; després el comerciant s'encarregava de comercialitzar els productes als mercats urbans i n'obtenia importants beneficis, que li van permetre, en alguns casos, reunir el "capital inicial" (que va servir per a la creació de les primeres indústries "modernes"). El sistema a domicili es va estendre per tota l'Europa occidental.
El següent pas va ser la creació de la manufactura, que consistia en reunir en un mateix edifici totes les feines que requeria un treball fet amb màquines artesanals. També va ser a Anglaterra i als Països Baixos on es va establir per primera vegada.
Però els canvis més importants no es van produir fins al segle XVIII a Anglaterra i als Països Baixos, amb la Revolució Industrial, i no es van estendre per tota Europa fins al segle XIX.
L'aplicació del vapor a la indústria (gràcies a la màquina de vapor, patentada per J. Watt el 1768) va facilitar l'augment de la producció i va abaratir els costos. La mecanització del procés productiu va transformar les formes de treball. El taller artesanal va ser substituït per la fàbrica. El maquinisme va comportar molt aviat el deteriorament de les condicions de treball dels obrers i, en principi, en va deixar molts sense feina. És per això que a les primeres dècades del segle XIX es van produir molts avalots obrers que protestaven contra la introducció de màquines i la generalització del sistema fabril (ludisme, moviment obrer).
No hay comentarios:
Publicar un comentario